L’equip educatiu
no estava del tot satisfet amb el procés d’adaptació del curs passat (2009);
així doncs es va proposar una nova manera de començar el curs:
Que els pares i mares poguessin entrar i acompanyar
als seus fills i filles en aquest procés el temps que la família considerés
adequat.
Tot i donant
aquesta llibertat a les famílies, des de l’escola s’ha fet un programa
d’adaptació. S’ha decidit establir dos horaris (9/10.15-10.45/11.30)
d’acollida dels infants, a fi de poder reduir el nombre d’infants i pares i
mares de cada grup.
La proposta ha
estat molt ben acceptada d’una manera general per les famílies, l’han entès i
s’han mostrat molt receptius i respectuosos amb l’actitud que han de prendre
els adults dins l’estança per deixar als infants fluir tranquils.
Pautes
d’actuació que es van donar a les famílies a la trobada general :
- Han d’asseure’s en un espai de l’estança sense interferir en joc dels infants; mantenir-se al marge, observadors.
- No han d’intervenir en cap situació sinó que la feina és de l’educadora.
- Esperar a què l’infant decideixi per ell mateix anar a jugar sense insistir, col·laborar i recolzar al seu fill sigui quina sigui la seva decisió.
L’equip educatiu
ens hem mostrat molt oberts i entusiasmats d’acollir aquesta diversitat de
famílies, ja que aquest fet ens apropa més a poder entendre la realitat de cada
infant que tindrem a càrrec.
També ens apropa
a poder observar (encara que ens trobem en el procés d’adaptació) la relació
dels pares i mares amb els seus fills i filles.
A més, les
famílies han pogut observar com som les educadores i la nostra intenció i actitud; aquest fet els ha
fet sentir-se més confiats a l’hora de deixar el seu fill o filla a l’escola.
Ara bé, tot i que com a escola creiem que és un pas
molt positiu, revolucionari i alternatiu, on el nostre màxim objectiu és ajudar
als infants a realitzar aquest procés el més natural possible; com a persones i professionals que som han
sorgit diverses qüestions, sentiments d’intranquil·litat o reflexions que
posarem de manifest:
-Ens ha provocat
sentiments d’angoixa i inseguretat tenir a les famílies dins l’estança perquè
encara no estem del tot segures si la
nostra actuació amb els infants és prou encertada.
- Ens ha fet
sentir felices de poder veure com els familiars quedaven meravellats del joc
dels infants.
Creiem que
l’objectiu s’ha assolit amb èxit, ja que el període que podem considerar
d’adaptació ha estat extraordinàriament ràpid. Estàvem a mitjan d’octubre i pràcticament
tots els infants de l’escola estaven adaptats.
Ha estat un
procés sense exagerada crispació ni d’infants ni de famílies; els plors han
estat molt moderats i s’ha respirat un ambient força tranquil en aquesta època
tan delicada.
Les famílies
s’han sentit acollides i han pogut veure en primera persona l’espai base on els
seus infants passaran algunes hores, i han pogut iniciar una relació de
confiança amb la persona que els atendrà a l’escola; aquest fet ha provocat que
les famílies se sentissin més properes a
l’escola i els ha ajudat a sentir-se part integrant del projecte. Com a
conseqüència, els infants ho han rebut i tot l’ambient s’ha naturalitzat.